Segona tongada de dibuixos artístics
(Com en l'altre, pròleg de servidor...)
MOMENTS DE DESESPERACIÓ II Dubto que es pugui descriure aquest odi infinit amb paraules, aquesta gana desesperada de violència. És una pulsió brutal, no és cap sentiment, és molt més incisiu i dur que qualsevol sentiment, té un orgull tan sortit de sí mateix i incommensurable que cap comparació és prou suficient per a acostar-s'hi. Desig de violència, de pegar; massacrar, de banyar-se en sang i monstres tan lletjos i bèsties que només una cosa així podria estar al meu costat d'una manera digna. Un gra de pus a punt de rebentar multiplicat en força de potència per per centmil. Mil apunyalades en un llençol de sang, una ràfega de ganivetades al ritme d'una ametrallada . Rebentar cranis vius de la manera més brutal possible d'imaginar. Una estrella vermella de foscor que resplendeix de tanta potència concentrada. No és un desig, és superior, és una pulsió imperial, que de tant, virtuosa; és un esperit total, és un sol punt tant ple que fins i tot la ràbia li té por. No és humit, és àcid, no crema, abrasa amb una coïssor només suportable per un Déu. No us podeu atrevir a saber-ho perquè és molt millor que la mort, qui només és la seva germaneta petita
i a qui només de mirar ja us aterra,
desgraciats mortals
(...)
TALKING TO THE MOON
(Com en l'altre, pròleg de servidor...)
MOMENTS DE DESESPERACIÓ II Dubto que es pugui descriure aquest odi infinit amb paraules, aquesta gana desesperada de violència. És una pulsió brutal, no és cap sentiment, és molt més incisiu i dur que qualsevol sentiment, té un orgull tan sortit de sí mateix i incommensurable que cap comparació és prou suficient per a acostar-s'hi. Desig de violència, de pegar; massacrar, de banyar-se en sang i monstres tan lletjos i bèsties que només una cosa així podria estar al meu costat d'una manera digna. Un gra de pus a punt de rebentar multiplicat en força de potència per per centmil. Mil apunyalades en un llençol de sang, una ràfega de ganivetades al ritme d'una ametrallada . Rebentar cranis vius de la manera més brutal possible d'imaginar. Una estrella vermella de foscor que resplendeix de tanta potència concentrada. No és un desig, és superior, és una pulsió imperial, que de tant, virtuosa; és un esperit total, és un sol punt tant ple que fins i tot la ràbia li té por. No és humit, és àcid, no crema, abrasa amb una coïssor només suportable per un Déu. No us podeu atrevir a saber-ho perquè és molt millor que la mort, qui només és la seva germaneta petita
i a qui només de mirar ja us aterra,
desgraciats mortals
(...)
TALKING TO THE MOON

This is about how destructive and dangerous could be Eros without his twin impulse Thanatos.
...have you noticed the downwards face in the red corner?... of course you haven't.
PANTHEON

Oh...and the one in the center is like a self-portrait...
DESIRE OF THE ENDLESS

( Freud's vital impulse: the only difference beetwen organic and unorganic matter)
THE LORD OF THE FLIES

HATE

FAUCES

PAIN IS BEAUTYFUL

4 comentaris:
Ui! I tot això amb boli i retu!
Realment no els caldría títol.
Una mica de ioga? :))
Esperem el comentari al fitxador?
Aquest sentiment que expliques em recorda molts profes. Ganes de fer sang... Aquests dibuixos m'han recordat, expressivament, La Montserrrat de Juli Gonzàlez. Per cert, et regalo aquest aforisme (humilment meu que no t'ha de servir per a res: L'amor no és etern, però pot durar tota la vida. És per a picar els postmoderns.
M'he perdut totalment.
Els dibuixos els trobo esgarrifosament ben fets.
Publica un comentari a l'entrada