Segona tongada de dibuixos artístics
(Com en l'altre, pròleg de servidor...)
MOMENTS DE DESESPERACIÓ II Dubto que es pugui descriure aquest odi infinit amb paraules, aquesta gana desesperada de violència. És una pulsió brutal, no és cap sentiment, és molt més incisiu i dur que qualsevol sentiment, té un orgull tan sortit de sí mateix i incommensurable que cap comparació és prou suficient per a acostar-s'hi. Desig de violència, de pegar; massacrar, de banyar-se en sang i monstres tan lletjos i bèsties que només una cosa així podria estar al meu costat d'una manera digna. Un gra de pus a punt de rebentar multiplicat en força de potència per per centmil. Mil apunyalades en un llençol de sang, una ràfega de ganivetades al ritme d'una ametrallada . Rebentar cranis vius de la manera més brutal possible d'imaginar. Una estrella vermella de foscor que resplendeix de tanta potència concentrada. No és un desig, és superior, és una pulsió imperial, que de tant, virtuosa; és un esperit total, és un sol punt tant ple que fins i tot la ràbia li té por. No és humit, és àcid, no crema, abrasa amb una coïssor només suportable per un Déu. No us podeu atrevir a saber-ho perquè és molt millor que la mort, qui només és la seva germaneta petita
i a qui només de mirar ja us aterra,
desgraciats mortals
(...)
TALKING TO THE MOON
(Com en l'altre, pròleg de servidor...)
MOMENTS DE DESESPERACIÓ II Dubto que es pugui descriure aquest odi infinit amb paraules, aquesta gana desesperada de violència. És una pulsió brutal, no és cap sentiment, és molt més incisiu i dur que qualsevol sentiment, té un orgull tan sortit de sí mateix i incommensurable que cap comparació és prou suficient per a acostar-s'hi. Desig de violència, de pegar; massacrar, de banyar-se en sang i monstres tan lletjos i bèsties que només una cosa així podria estar al meu costat d'una manera digna. Un gra de pus a punt de rebentar multiplicat en força de potència per per centmil. Mil apunyalades en un llençol de sang, una ràfega de ganivetades al ritme d'una ametrallada . Rebentar cranis vius de la manera més brutal possible d'imaginar. Una estrella vermella de foscor que resplendeix de tanta potència concentrada. No és un desig, és superior, és una pulsió imperial, que de tant, virtuosa; és un esperit total, és un sol punt tant ple que fins i tot la ràbia li té por. No és humit, és àcid, no crema, abrasa amb una coïssor només suportable per un Déu. No us podeu atrevir a saber-ho perquè és molt millor que la mort, qui només és la seva germaneta petita
i a qui només de mirar ja us aterra,
desgraciats mortals
(...)
TALKING TO THE MOON
All is determined by absurd rules of causalityNUTRITIONAL STIMULUS AND OTHER FORMS OF EROS
This is about how destructive and dangerous could be Eros without his twin impulse Thanatos.
...have you noticed the downwards face in the red corner?... of course you haven't.
PANTHEON
Well...this should be the first drawing in the gallery. It's like a family portrait of the main characters that apear in my paranoico-critic deliriums...Oh...and the one in the center is like a self-portrait...
DESIRE OF THE ENDLESS
It's what keeps you living... it will make you suffer (and you will love it ) forever.( Freud's vital impulse: the only difference beetwen organic and unorganic matter)
THE LORD OF THE FLIES
I was wondering if it was so easy to do a work full of all the kind of mature content it asks you when you submit a deviation... here's the resultHATE
This is Hate... Chained in a cave near the center of the world by LEVIATHAN, an enourmous hydra. Hate was mutilated and half-devoured by a wolf and a raven. Now he waits the day when he will recover his body and reconquer his kingdom...FAUCES
Funny things to all sadistic self-destructive nihilistsPAIN IS BEAUTYFUL
Cruelty as a forgotten value against the spiritual weakness caused by the judeochristian transvalorization of all values.
4 comentaris:
Ui! I tot això amb boli i retu!
Realment no els caldría títol.
Una mica de ioga? :))
Esperem el comentari al fitxador?
Aquest sentiment que expliques em recorda molts profes. Ganes de fer sang... Aquests dibuixos m'han recordat, expressivament, La Montserrrat de Juli Gonzàlez. Per cert, et regalo aquest aforisme (humilment meu que no t'ha de servir per a res: L'amor no és etern, però pot durar tota la vida. És per a picar els postmoderns.
M'he perdut totalment.
Els dibuixos els trobo esgarrifosament ben fets.
Publica un comentari a l'entrada