ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dimecres, 18 de novembre de 2009

Tribut a Sostres: sovint els millors són incompresos

El dia després de la mort de Baltasar Porcel, Salvador Sostres li dedicà aquestes paraules en la seva columna de la qual ara el fan acomiadar-se. Més que mai, aquest títol és aplicable ara a si mateix, i també, especialment, algunes de les frases que he subratllat.

BON VIATGE PELS GUERRERS QUE AL SEU POBLE SÓN FIDELS

La mort no formà mai part dels seus plans perquè era un geni i ho sabia. Els genis no haurien de morir-se mai, encara que només fos per la quantitat de fills de puta que hem de suportar. Com tot gran escriptor, a banda de deixar una obra immensa, va deixar una llarga llista d'enemics i de gent que va intentar restar-li importància. Són les coses de viure en un país ocupat. Va viure en guerra, qüestionat i insultat, i en honor seu mantindrem la guerra fins al final. Al capdavall els obituaris amables són per a vides vulgars. O te'ls fan quan volen dissimular-te. Ha mort un soldat i no gastarem la pólvora en salves. No li va fer falta marxar a cap país llunyà per resoldre els problemes dels altres i va romandre lligat al destí de la seva terra. Hi ha un honor vinculat al món millor que has estat capaç de crear al teu lloc. No va acceptar mai la caritat de ningú i per cada cosa que d'aquest món s'ha endut en va deixar moltíssimes més a canvi. Hi ha algunes vegades que Déu hi surt guanyant, i ell és una d'aquestes vegades. De la seva literatura immensa ja molts en parlaran, però com que la moral subvencionada sol evitar el conflicte, potser caldria recordar que l'elogi ensucrat li feia fàstic i més quan venia dels que es cagaven en les coses que estimava. Pagà sempre un preu molt alt per defensar allò en què creia i no va renunciar mai a dir allò que volia dir encara que cada vegada fos més alt el preu que pagava. L'espanyolada local el va voler sempre ridiculitzar però tota paròdia moria en l'intent i sobretot en la comparança de les obres dels uns i dels altres. No heretem només una literatura excepcional sinó també el signe d'una superioritat incontestable. Una superioritat que es basa, evidentment, en la seva qualitat, en el do que li fou concedit i en l'esforç que va posar-hi. Però hi ha també una fidelitat que ens eleva i una deserció que ens rebaixa. Hi ha un viatge a Ítaca. El buit que deixa serà eternament més important que el sòrdid brogit que solen fer els insectes que l'insultaren.

Salvador Sostres dibuixa barbaritats portant als límits la figura literària de l'exageració, i això forma part de la seva particular excel·lència estilística en l'escriptura, em sap greu que aquest estil no agradi, perquè jo el trobo preciós. He gaudit molt llegint-lo. És molt el que m'he emocionat, après i rigut llegint els seus articles. Podem estar de dol, és una molt mala notícia que un diari acomiadi algú de la seva qualitat.

Continuarà escrivint en la seva plana salvadorsostres.com

Tan de bo que aquest alumne de Matrícula d'Honor que és en Salvador, no renunciï mai a aquest seu estil tant genuí i genial; que, com fins ara, continuï millorant i superant-se. Malgrat que moltíssimes coses que ha dit les he trobat això: brutalitats. Cal reconèixer-li el talent que hi posa al darrera com a genialitat, i la bellesa dels escrits. Gràcies Salvador per no renunciar. Et seguirem llegint els articles!

5 comentaris:

Saeshmea ha dit...

No sóc lectora de l'Avui, amb la qual cosa vull dir que em sap greu trobar un aparellador de paraules tan bo i patriòtic el dia que l'acomiaden. De totes maneres, un final sempre marca un principi, i assegurant que des d'ara el seguiré via internet, li desitjo molta sort en la recerca d'aquesta porta que se li deu haver obert en algun racó.
És ben cert que quan els diners manquen els primers a passar gana són els que han dedicat la vida a crear allò que ha donat riquesa als altres: els artistes, els escriptors, els que vivim per la bellesa i el pensament sense esperar res més que un mer reconeixement.
Bona nit,
Saeshmea.

Bonnie & Clyde ha dit...

De veritat creieu que escriu tant bé? Tant com per justificar les, com tu has dit, "barbaritats"?
Sense entrar a valorar les opinions polítiques, el seu estil, la seva prosa és tant brillant? Jo crec que no, n'he llegit molts de molt millors. Fins i tot als blocs, gent que escriu com a "hobby", trobo que n'hi han que tenen més ritme i musicalitat i que saben mantenir l'interés de l'article millor que ell. (encara que tampoc hi estigui d'acord, parlo de l'estil)

Criteri ha dit...

Com diu en Pla :"tant li fa dir com no dir". La realitat és que el Sostres és llegit. Trobar el perquè és el què cal. Però -tots plegats- no ens en sortim massa.

Evocacions ha dit...

A mi m'agrada molt com escriu, el que no m'agrada, en moltes ocasions, és el seu "d'orisme" o "pijoanisme", el cercar dir allò diferent per a ésser llegit; a més, penso que no li caldria. És mala notícia que el facin fora, certament.

Lycaon ha dit...

Bona tria de l'article! A l'Avui ja només hi quedarà en Sanchís i l'Empar Moliner, un cop han perdut la seva perla més preuada. Les seves entrevistes són les més llegides. En Sostres potser no és el millor escriptor, però és l'únic que s'ha atrevit a dir coses que ningú s'atrevia a dir, però que molts volíem dir. És el que escrivia els articles més interessants. El que et feia obrir els ulls de bon matí. Llàstima.