ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dissabte, 15 de maig de 2010

Créixer

4 comentaris:

Clidice ha dit...

i doncs? a les barricades? el dibuix m'agrada.

Evocacions ha dit...

I tant! Als meus alumnes sovint els dic (no invento, però, res) que perquè són pobrs no han d'abandonar mai cap llibre que no entenen; cal insistir amb orggull i amb fermesa per tal d'esdevenir allò que com apersones poden esdevenir més enllà de les seves circumstàncials materials. Cal, cert, la folla fúria.

Efrem ha dit...

No cal anar-hi Clidice, depèn de les ganes suposo, després de dinar per exemple no cal, amb la panxa plena ja se sap... Créixer ja és barricada eterna i el difícil serà sortir-ne.

Picar-se amb les coses és en certa manera cridar el joc de la vida, la part competitiva tan necessària per poder després celebrar victòries, celebrar és un plaer diví.

Efrem ha dit...

La segona part anava en contestació a vos Evocacions :P