ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dijous, 13 de maig de 2010

El moll de l'os

(G)El que importa és fer!
(E)Fer què?
-El que sigui!
- Perquè?
-Com que perquè? Perquè sí! O perquè no! Tant li fa! L'important és fer!
-Però això no cal ni proposar-s'ho: sempre estem fent alguna cosa!
-No! No confonguis fer amb actuar!
-I què és fer, per a tu?
-Fer és construir quelcom que et transcendeixi.
-Què vols dir?
-Doncs que tingui vida pròpia, independentment de tu, i fins i tot dels altres!
-Però si ningú poblés la terra, és impossible crear quelcom amb vida... Les coses són en funció de nosaltres mateixos, i també sobretot en funció dels altres.
-No, mira el canvi climàtic per exemple, seguiria tenint vida independentment de nosaltres. El que importa del fer és que trenca la subjectivitat i l'alteritat.
 - I quin sentit té això?
-Cap!
-I doncs?
-No cal que tingui sentit... L'important és fer! Fer és anar més enllà d'un mateix. No podem ser tan egoístes de creure que la vida ha d'acabar amb nosaltres.
-Però perquè creus que és tant important fer?
-Perquè si no fas res, un cop mors la teva vida és insignificant, s'acaba i prou.
-Aleshores per tu el sentit de la vida és fer?
-No, la vida no té sentit: l'important a la vida és fer.
-Llavors és el mateix fer una bola de fang i enterrar-la que fer el súper invent del segle?
-Sí i no, perquè el més important després de fer, és el COM ho fas.
- ... continuarà



5 comentaris:

Criteri ha dit...

He sentit sovint i té una part de cert que "lo interessant a la vida és passar l'estona". Òbviament jo hi poso al costat conèixer i millorar.

Criteri ha dit...

He sentit sovint i té una part de cert que "lo interessant a la vida és passar l'estona". Òbviament jo hi poso al costat conèixer i millorar.

L'anterior escrit és colpidor i si et cal i creus que és millor no dubtis a expresar-ho amb claredat.

Ferran ha dit...

Excel·lent forma de FER-nos pensar sobre el sentit de la vida. Temita que t'has triat, nen! Fem, sí, fem tantes coses importants com podem (he dit 'importants').

... continuarà.

Laura ha dit...

Curiosament, va ser en una pel.lícula on vaig sentir una gran frase. 'En la vida pots fer tres coses: fugir, esperar o actuar. Quina esculls tu?'

Potser la posi en el meu bloc. :p

Efrem ha dit...

Criteri, aquesta frase teva està en total afinitat amb el surrealisme del diàleg! És com agafar la veritat i no desmentir-la, sinó retorçar-la com si fós un drap empapat... I l'aigua que en surt seria això: "l'interessant a la vida és passar el temps" Quin mal!! Se salta totes les categories del com, quan, on, perquè. Crec que literaturitzar sentiments ajuda a comprendre'ls millor, pensar massa sense plasmar és confús, i mareja, i s'oblida aviat.

Suposo que l'important és SER CAPAÇ DE donar importància, Ferran. Pes, gravetat, sentiment, potència, trascendència, etc etc etc...

Jo sempre escullo la que no és a la llista, Laura. En aquest actuo tirant-me, espero a volar, i fujo de la idea del terra.