ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dilluns, 3 de maig de 2010

Nietzsche i Pla

Malgrat ser tots dos tant diferents, estaven d'acord en una cosa: el clima i el paisatge caminat són vitals, de màxima importància en la determinació de les persones.

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

i els llibres amics, i les persones que has llegit

Ferran ha dit...

Però un moment, això no són dues coses? A veure:

1. el clima ... de les persones, i
2. el paisatge caminat és vital

I, a més, no és més vital el paisatge que queda per caminar?

Ho veig tot complicat, avui. Fa fred; serà el clima?

Criteri ha dit...

Estic llegint precisament d'un llibre que parla dels tòpics "que los europeos nos aplicamos mutuamente" on parla d'això.
No només el clima i el paisatge fan les persones: fan els pobles.

Em sembla que en diuen genius loci.

Efrem ha dit...

Sí Jesús, i els llibres amics que t'han de regalar les persones per llegir, i tal. :P!

Ferran certament tens raó, no sé com és que se m'ha passat per alt...!! Hum... És com dir: estem d'acord en una cosa: el barça guanyarà la lliga i per més d'un punt. Suposo que he relacionat temes de manera automàtica, en tractar-se del mateix camp semàntic... (clima i paisatge amb la seva relació amb les persones). Però amb la coma allà, sí que queda com si fossin dues coses molt distants, és com si la coma marqués una distància que no hi hauria de ser, això fa que quedi més a part. He tret la coma, a veure ara què et sembla xD Si encara segueixes pensant que són dues coses diferents potser canvio tota la frase. hehe Gràcies per l'apreciació!

Criteri: Copio: En la mitologia romana un genius loci és l'esperit protector d'un lloc, freqüentment representat com una serp. En l'actualitat, aquest terme es refereix generalment als aspectes característics o distintius d'un lloc i no necessàriament a un esperit guardià.

Alexander Pope va fer del Genius loci un principi important en el disseny paisatgístic i de jardí en la Epístola IV, a Richard Boyle, comte de Burlington. Aquest principi consisteix en l'adaptació dels dissenys al context en què se situen.

En la teoria de la arquitectura moderna, el genius loci té profundes implicacions en la proyectación d'espais públics i està vinculada a la branca filosòfica de la fenomenologia. Aquest àmbit del discurs arquitectònic és desenvolupat principalment pel teòric Christian Norberg-Schulz en el seu llibre, Genius Loci: Towards a Phenomenology of Architecture.

Efrem ha dit...

Al final l'he canviat tota, l'estructura gramatical ja no és la mateixa, ni el significat... Però el fons segueix essent el mateix. Ho dic per tu Ferran, que no et confongui l'altre comentari..!

Noctas ha dit...

Aquest Nietzhe era un ingenu de campeonat, un poca solta, un burro en tota regla. Sí, va posar de cap per avall el cristianisme i va desvetllar tota la seva comèdia de la debilitat i la com-passió. Però Nietzhe era un poca solta. Mira que crear aquesta cosa del Super-home?....y Así hablaba Zaratrusta? Quin tio. Però collons cóm me l'estimo a Nietzhe, el llegeixo i trempo, però trempo en realitat...no és conya...SALUDUS

reflexions en català ha dit...

Som clima.