ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



diumenge, 16 de maig del 2010

Altaveu de catalanitat

Potser sí que el culte a l'esport, en especial al futbol del Barça, serveix per a alguna cosa més del que ja sabem (alliberar tensions fent-nos cridar, saltar i celebrar). Potser el Barça  de l'era Laporta ha estat el millor altaveu que podia tenir Catalunya per explicar als seus afillats i fills descarriats els fils que l'han teixit. Perquè tots nosaltres aquest jovent mandrós, mimat, nihilista, encantat, figaflor, mancat d'aspiracions, ignorant, vanidós i malcriat; puguem veure clar el significat d'alguns dels valors més transcendents en la cultura dels nostres avis: treball - feina - sacrifici - esforç - disciplina - dedicació - perseverança...
Ganes, passió, fidelitat, coherència, intel·ligència, collons, il·lusió, generositat, gratitud i ambició.
Dos noms propis, els mestres Joan Laporta i Josep Guardiola
i uns jugadors que n'han sabut i après molt.
La lliçó està donada -i esperem que apresa. Gràcies senyors.

8 comentaris:

Unknown ha dit...

Totalment d'acord! ;)

Visca el Barça i Visca Catalunya!

Te n'adones que dir "visca el barça" gairebé sempre acaba comportant un "visca catalunya"?

En quantes altres ocasions podem enaltir la nostra nació d'aquesta manera?

D'altra banda, com a catalana que em sento, com a part d'aquesta cultura, els valors que transmet un entrenador com en Guardiola als seus jugadors i que repeteix fins a la sacietat, com la perseverança, l'esforç i el treball en equip que tan oblidats tenim en la nostra quotidianitat fa pensar que afortunadament no sempre el cop de talonari ho soluciona tot.

Gràcies Pep!

Wuthering Heights ha dit...

No entenc molt bé aquesta obsessió per vincular la catalanitat amb el barça. No ho entenc, de debò. Hi estic absolutament d’acord en afirmar que fa 40 anys el Barça era quelcom més que el Barça, però ara això ha canviat. Ara tenim altres vies d’expressar la nostra catalanitat, afortunadament pels qui no ens identifiquem amb el Barça. Tenim per exemple... que sé jo... les urnes? No vull ofendre a ningú, però associar el Barçá amb la catalanitat, és tan ranci com pensar que l’espanyolitat va associada als torus... oi que no és així?

Celebro que al Barça li vagi molt bé, i que penseu que representa els valors que han de reproduir els nostres joves catalans, i li felicito tots els triomfs,un darrera l’altre sense deixar-me ni un, però jo sóc català, nacionalista, d’esquerres i no, en absolut sóc del Barça.

Ningú no és perfecte!

Clidice ha dit...

prescindint de la catalanitat del Barça, no es pot negar que anem molt coixos quan necessitem que sant Pep ens salvi de nosaltres mateixos amb el discurs dels nostres avis. Sóc del Barça i he xalat cosa mala aquest any, gairebé tant com l'anterior. O sigui que, Visca el Barça! I els catalans, a veure si ens posem les piles! ;)

Ferran Porta ha dit...

Wuthering, sense dubte, l'espanyolitat va lligada als toros; justament per això ens pica com ens pica, a molts catalans (deixant de banda la bestiesa de la "fiesta" en sí, no cal dir-ho).

El futbol d'aquest Barça, estic ben d'acord amb tu, Efrem, és molt més que un esport; escenifica valors socials malauradament oblidats per molts! Representa el sacrifici, la força de la unió, la modèstia, ... Amb tots els "sí però" que es vulgui, però no hi ha dubte que representa tot això.

Just el contrari del que representen les individualitats de l'"etern rival".

Noctas ha dit...

Però Efrem, aviam, no són ganes de tocar els ous. Però si el Guardiola i els seus jugadors són exemple d'esforç i treball que vingui Deu i m'ho expliqui. Són una colla de vividors que saben jugar a futbol i ja està. Exemple d'esforç i de treball i exemple del què feien els avis jo no el trobo nio en aquest equip ni en cap altre. Què vols que et digui!

Abrazus crack

Galderich ha dit...

No ho veig així. És cert que es vol transmetre les sensacions que tu dius però nosaltres (grans i joves) ens ho mirem des del sofà estant... Una vegada ha acabat el partit, tornem a les nostres disciplines sedentàries i ens oblidem de l'esforç, de la constància...
Sant Guardiola no ho cura tot, no hi ha miracles!
I el Barça, sinó vigila, pot arribar a fer-se antipàtic a ulls de molta gent que comença a estar farta de tanta parafernàlia mediàtica...

Evocacions ha dit...

està canviant la mentalitat de molts catalans, em sembla. Ja n'hi ha menys victimisme.

Efrem ha dit...

Laura em quedo sobretot amb la quotidianitat que ha oblidat els valors, aquí estem, mirant de fer-li memòria, oi?

Wuthering suposo que són sentiments molt arrelats que es transmeten tradicionalment -per això el culé acostuma a ser catalanista.


Sí que anem coixos, Clidice, però no és només aquí, sinó arreu. I per això tenir alguns exemples de superació i valors (aquí) és tant positiu :)

Ferran, la clau està en quan dius "El futbol ""D'AQUEST"" barça" ... Aniria bé que s'expandís, tant en el temps (dins el barça) com en els àmbits de la resta de la vida, per això els poso (posem!) com a exemples de valors... i tal... :P

Noctas, tants culs tants forats, que deia el refrany, no era així? xD A mi sí que m'ho semblen! Coi, ho han demostrat em sembla.

Galderich, sí que tens raó, per això és bo recordar-ne i tenir molt presents els valors, perquè són idees que el simple fet de tenir-les presents ens canvien en la manera de fer -diaria també, esclar!

Evocacions, certament, tampoc n'hi ha cap altre -d'opció possible vull dir-... Ser valent és un imperatiu de la vida, de la supervivència en els temps, i de l'eixamplament de la mateixa vida.

Salutacions i feliç primavera!